Entre tot el fascinant catàleg de criatures humanes, el pallasso és potser l'únic que no coneix el desànim. Mireu amb quin posat seriós i quina admirable perseverança es dedica intensament a buscar solucions quan sorgeixen problemes. Mireu com produeixen solucions brillants les seves neurones. El problema es que cada solució dona lloc a un problema rigurosament nou pel qual caldrà novament buscar solucions que a la vegada provocaran noves dificultats. La vida del pallasso és dura, sí. Sort que sovint intervé l'atzar, amb el seu repertori de feliços accidents, i el pallasso acaba trobant per casualitat el que no buscava.

Mercedes Abad

La premsa ha dit:

Para disfrutar

Pepa Plana se colocó el pasado martes su nariz de payasa, salió al escenário y lo bordó. Nos ofreció un espectáculo impecable. "Hatzàrdia" está bien concebido, bien planteado escécnicamente, bien dirigido y muy bien interpretado.
Construye su personaje, lleno de ingenuidad, de ternura, y nos lo entrega para que disfrutemos de él. El espectáculo está lleno de buenos momentos. De comicidad y de ternura. Si van ustedes al Teatro de la Estación, descubrirán que Pepa Plana, clon y poesía son sinónimos. Imprescindible.

Joaquín Melguizo, Heraldo de Aragón, 13 Octubre 2005.

Sola

Pepa Plana está sola ante el peligro, ante el escenario al que entra casualmente como limpiadora y que gracias a su capacidad de transformación de los elementos más cotidianos en juguetes escénicos logra en Hatzardia un espectáculo de gran intensidad, con una excelente escenografía y su siempre deslumbrante poder comunicativo como payasa de gran recorrido y sensibilidad cautivadora.

Artez 100, Agosto 2005.

Pepa Plana, entranyable

La pallassa Pepa Plana, a Hatzàrdia, ha creat una corrua de personatges entranyables. Furga en els tòpics de l'imaginari femení, des de la dona de fer feines a la mare de paper, genials per convertir-los en objecte dels seus gags, molt sovint amarats d'un to malenconiós i poètic ben resolt. Pepa Plana té a les mans un bon espectacle amb petites dosis de màgia, i molt ben cuidat en detalls, com ara el vestuari, guardó sens duote, a la constància i al treball més honest, que dóna els seus fruits en aquestes històries.

Pep Martorell - El Punt 13 setembre 2004.

Pepa Plana, una gran pallassa

El Pallasso és, tal vegada, la personificació més qualificada de l'existència humana. Pepa Plana en va fer una genial demostració. Una anàlisi de la vida a través d'un llenguatge gens rebuscat i simple.

Joan Sala Vila, El Vallès, 8 d'abril 2005.

Una pallassa més clàssica

Plana domina d'una manera espectacular el seu cos a l'escenari -arriba a semblar de goma- i continua construint una pallassa tendra, lírica, presumida (molt presumida)i sexi, amb un vestuari increïble. Una pallassa que juga amb el públic i se'l posa a la butxaca.

R. Porta, El Periòdic d'Andorra, 5 març 2006.

Com un guant

El que fa Pepa Plana a l'escenari sembla molt senzill, però és molt complicat. És molt difícil sortir davant del públic i ficar-te'l a la butxaca en dos minuts quan no tens l'ajuda de cap artifici, de cap text que captivi la imaginació de l'espectador. Es serveix de la millor tradició de l'art del pallasso i també d'un bagatge
important com a actriu, gracies al qual sap copsar molt bé com respira la platea, com mesurar el temps de cada efecte i cada acudit, i com fer creïble el més inversemblant. Hi ha teòrics de l'art que afirmen que la creativitat no és una altra cosa que un exercici d'afinitats, i a la Pepa Plana, certament, l'escenari li escau com un guant.

Miquel Vigo, Diari d'Andorra, 5 març 2006.