Pepa Plana / Oriol Blanchar

La premsa ha dit:

Para disfrutar
Pepa Plana se cololcó el pasado martes su nariz de payasa, salió al escenário y lo bordó. Nos ofreció un espectáculo impecable. Construye su personaje, lleno de ingenuidad, de ternura, y nos lo entrega para que disfrutemos de él. El espectáculo está lleno de buenos momentos. De comicidad y de ternura. Si van ustedes al Teatro de la Estación, descubrirán que Pepa Plana, clon y poesía son sinónimos. Imprescindible.

Sola
Pepa Plana está sola ante el peligro, ante el escenario al que entra casualmente como limpiadora y que gracias a su capacidad de transformación de los elementos más cotidianos en juguetes escénicos logra un espectáculo de gran intensidad y su siempre deslumbrante poder comunicativo como payasa de gran recorrido y sensibilidad cautivadora.

Pepa Plana, entranyable
La pallassa Pepa Plana ha creat una corrua de personatges entranyables. Furga en els tòpics de l'imaginari femení, des de la dona de fer feines a la mare de paper, genials per convertir-los en objecte dels seus gags, molt sovint amarats d'un to malenconiós i poètic ben resolt. Pepa Plana té a les mans un bon espectacle amb petites dosis de màgia, i molt ben cuidat en detalls, com ara el vestuari, guardó sens duote, a la constància i al treball més honest, que dóna els seus fruits en aquestes històries.

Pepa Plana, una gran pallassa
El Pallasso és, tal vegada, la personificació més qualificada de l'existència humana. Pepa Plana en va fer una genial demostració. Una anàlisi de la vida a través d'un llenguatge gens rebuscat i simple.

Una pallassa més clàssica
Plana domina d'una manera espectacular el seu cos a l'escenari -arriba a semblar de goma- i continua construint una pallassa tendra, lírica, presumida (molt presumida)i sexi, amb un vestuari increïble. Una pallassa que juga amb el públic i se'l posa a la butxaca.

Com un guant
El que fa Pepa Plana a l'escenari sembla molt senzill, però és molt complicat. És molt difícil sortir davant del públic i ficar-te'l a la butxaca en dos minuts quan no tens l'ajuda de cap artifici, de cap text que captivi la imaginació de l'espectador. Es serveix de la millor tradició de l'art del pallasso i també d'un bagatge important com a actriu, gracies al qual sap copsar molt bé com respira la platea, com mesurar el temps de cada efecte i cada acudit, i com fer creïble el més inversemblant. Hi ha teòrics de l'art que afirmen que la creativitat no és una altra cosa que un exercici d'afinitats, i a la Pepa Plana, certament, l'escenari li escau com un guant.

Descarregueu dossier informatiu (pdf) Aquí