|
Entre tot el fascinant catàleg de criatures humanes, el pallasso és potser l'únic que no coneix el desànim. Mireu amb quin posat seriós i quina admirable perseverança es dedica intensament a buscar solucions quan sorgeixen problemes. Mireu com produeixen solucions brillants les seves neurones. El problema es que cada solució dona lloc a un problema rigurosament nou pel qual caldrà novament buscar solucions que a la vegada provocaran noves dificultats. La vida del pallasso és dura, sí. Sort que sovint intervé l'atzar, amb el seu repertori de feliços accidents, i el pallasso acaba trobant per casualitat el que no buscava. Mercedes
Abad |
 |
FITXA ARTíSTICA
|
Pallassa
|
Pepa Plana |
|
Assessorament
Màgia
|
Màgic Andreu |
|
Música
Original
|
Lluís Cartes |
|
Vestuari
|
Rosa Solé |
|
Atretzzo
|
Oriol Blanchar |
|
Il.luminació
|
Jordi Llongueras |
|
Fotografia
|
Joan Sánchez |
|
Disseny
Gràfic
|
Àlvar Ardévol |
|
Producció
|
La Vaca Flaca |
|
Direcció
|
Pepa Plana / Oriol Blanchar |
La premsa ha dit:
Para disfrutar
Pepa Plana se clolcó el pasado martes su nariz de payasa, salió
al escenário y lo bordó. Nos ofreció un espectáculo
impecable.
Construye su personaje, lleno de ingenuidad, de ternura, y nos lo entrega
para que disfrutemos de él. El espectáculo está
lleno de buenos momentos. De comicidad y de ternura. Si van ustedes
al Teatro de la Estación, descubrirán que Pepa Plana,
clon y poesía son sinónimos. Imprescindible.
Joaquín Melguizo, Heraldo de Aragón, 13 Octubre 2005.
Sola
Pepa Plana está sola ante el peligro, ante el escenario al que
entra casualmente como limpiadora y que gracias a su capacidad de transformación
de los elementos más cotidianos en juguetes escénicos
logra un espectáculo de gran intensidad y su siempre deslumbrante
poder comunicativo como payasa de gran recorrido y sensibilidad cautivadora.
Artez 100, Agosto 2005.
Pepa Plana, entranyable
La pallassa Pepa Plana ha creat una corrua de personatges entranyables.
Furga en els tòpics de l'imaginari femení, des de la dona
de fer feines a la mare de paper, genials per convertir-los en objecte
dels seus gags, molt sovint amarats d'un to malenconiós i poètic
ben resolt. Pepa Plana té a les mans un bon espectacle amb petites
dosis de màgia, i molt ben cuidat en detalls, com ara el vestuari,
guardó sens duote, a la constància i al treball més
honest, que dóna els seus fruits en aquestes històries.
Pep Martorell - El Punt 13 setembre 2004.
Pepa Plana, una gran pallassa
El Pallasso és, tal vegada, la personificació més
qualificada de l'existència humana. Pepa Plana en va fer una
genial demostració. Una anàlisi de la vida a través
d'un llenguatge gens rebuscat i simple.
Joan Sala Vila, El Vallès, 8 d'abril 2005.
Una pallassa més
clàssica
Plana domina d'una manera espectacular el seu cos a l'escenari -arriba
a semblar de goma- i continua construint una pallassa tendra, lírica,
presumida (molt presumida)i sexi, amb un vestuari increïble. Una
pallassa que juga amb el públic i se'l posa a la butxaca.
R. Porta, El Periòdic d'Andorra, 5 març 2006.
Com un guant
El que fa Pepa Plana a l'escenari sembla molt senzill, però és
molt complicat. És molt difícil sortir davant del públic
i ficar-te'l a la butxaca en dos minuts quan no tens l'ajuda de cap
artifici, de cap text que captivi la imaginació de l'espectador.
Es serveix de la millor tradició de l'art del pallasso i també
d'un bagatge
important com a actriu, gracies al qual sap copsar molt bé com
respira la platea, com mesurar el temps de cada efecte i cada acudit,
i com fer creïble el més inversemblant. Hi ha teòrics
de l'art que afirmen que la creativitat no és una altra cosa
que un exercici d'afinitats, i a la Pepa Plana, certament, l'escenari
li escau com un guant
Miquel Vigo, Diari d'Andorra, 5 març 2006.
