De Pe a Pa

El rebel, afirmava Albert Camus,és un home que diu no. El pallasso, en canvi, és un insurgent, un home perplexe que es dedica a pertorbar l´ordre bombardejant el món amb preguntes. Preguntes impertinents, no cal dir-ho, i a la vegada insidiosament pertinents. En aquest espectacle, la Pepa Plana és una pallassa rapsoda, perplexe, coqueta i un xic bacona, que ens proposa un recorregut a través de la poesia universal i contribueix a augmentar el nivell de pertorbació atmosfèrica amb uns quants interrogants: com és la vida sexual dels xinesos?. Hi hauria tantes vaques cegues en aquest món si el sistema educatiu no tingués tantes deficiències?. És el senyor poeta un criminal irresponsable i insensible a les tribulacions de les seves criatures?. A mi m´agrada molt la poesia diu la Pepa tres segons abans de "ficar-se a dintre" del primer poema armada fins les dents de preguntes. Tremola, Maragall!!! Tremola, Racine!!!

Mercedes Abad

 

FITXA ARTíSTICA
Pallassa
 Pepa Plana
Il.luminació
 Jordi Llongueras
Sò
 Xavier Forner
Regidor
 Oriol Blanchar
Vestuari
 Lola Coll
Teles
 Enriqueta Freixenet
Atrezzo
 Toni Desquens i Roser Carix
Fotografia
 Joan Sánchez
Disseny Gràfic
 Àlvar Ardévol
Coreografia
 Adolfo Colmenares
Producció
 La Vaca Flaca
Text i dramaturgia
 Pepa Plana i Joan Busquets
Direcció
 Joan Busquets

 

La premsa ha dit:


Pepa Plana
Seguramente Joan Maragall no imaginó jamás que uno de sus poemas más conocidos, La Vaca cega, provocaría un dia un banquete colectivo de carcajadas.
Belen Ginart. El País, 14 Juny 1998.


Essencialment pallassa
Pepa Plana construeix un personatge a partir del seu tarannà personal, sense postissos, que atrapa a l'espectador des dels primers moments i el va empresonant sense fugida possible a mesura que avança l'acció. I ho fa essencialment pallassa.
Jordi Jané. AVUI, 3 Juliol 1998.


Una pallassa
Es un xou ple d'humor i d'ironia, plenament encertat en molts moments. El gestos i les mirades es parapeten en el nas vermell que ella llueix sempre; i el public riu obertament. A més a més del gag, la pallassa transmet molta humanitat.
Gonzalo Pérez de Olaguer. El Periódico, 22 Desembre 1998.


Payasos de animación
Actriz suprema, versátil y capaz de arrancar de cuajo un tropel de risas brutas y sinceras. Caracajadas al reconocer el absurdo que retrata y parodia.
Javier García Sanchez. El Mundo, 7 Desembre 1998.


Pepa Plana muestra sus grandes dotes de payasa
Entre risa y risa, te las va clavando. Recita poesía a su manera, explica sus experiencias a un público atento y divertido que espera cualquier cosa de una payasa como Pepa Plana que ayer demostró su gran talento.
Josep María Marsal. Diari de Tarragona, 12 Novembre 1999.

Descarregueu dossier informatiu (pdf)