Penèlope 

Agafeu una pallassa, de nom Pepa Plana, i feu-la esperar el retorn d’un marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra. Doneu-li, com a distracció, una màquina de cosir i el fil suficient per que cosint pugui oblidar les seves penes i ens faci a nosaltres oblidar de pas les nostres. Doncs bé: el resultat és un entremaliat remake de la Guerra de Troia, amb les seves naus, les seves ciutadelles, els seus heroics guerrers i, com no, el molt famós cavall que va donar la victòria a les tropes d’Ulisses.

Mercedes Abad

 

 

Fitxa Artística

 

Pallassa
Pepa Plana
Assessorament Màgia
Màgic Lari
Música Original
Lluís Cartes
Vestuari
Rosa Solé
Il.luminació
Jordi Longueras
Atretzzo
Oriol Blanchar i Xavier Garcia
Fotografia
Joan Sánchez
Producció
La Vaca Flaca
Ajudant de Direcció
Aina Tur
Adaptació Pallassa
Joan Busquets
Idea Original

Pepa Plana

Direcció

NOLA RAE

 

La premsa ha dit:



Ahí está Pepa Plana, aunque aún no la veamos, la payasa de corazón púrpura y grandes zapatones, que comienza a conquistarnos, aun antes de que la luz se encienda, con un solo suspiro. Y sí, es imposible no dejarse conquistar por ella, no terminar absolutamente entregado a su enorme poder comunicativo, ante su brillante capacidad para medir los tiempos de los gags, saber escuchar el latido de la sala y hacer que el espectáculo respire acompasado con él.

Joaquín Melguizo, Heraldo de Aragón, 5 Desembre 2009.



Si l'entrenador dels All Blacks, arribés a veure Pepa Plana en acció la fitxaria ipso facto. Coneguda per la seva capacitat de transformar-se en diversos personatges simplement variant el gest, l’actriu porta aquesta habilitat camaleònica fins a l’extrem a Penèlope. Pepa és la pallassa menuda i coqueta, però també és la Penèlope que es rebel·la contra el destí que li va assignar Homer.

Gemma Tramullas, El Periódico, 30 Abril 2010



Hi ha en aquest espectacle un munt d'idees brillants, originals i aparentment senzilles, però hi ha també molta feina i, sobretot, hi ha el talent de Pepa Plana, una pallassa tendra i entremaliada que ens ofereix la versió més divertida del viatge d'Ulisses, però també de l'espera de Penèlope, que s'hagi fet mai. Gran Pepa Plana.

Dani Chicano, El Punt, 13 Abril 2010



A Pepa Plana se li ha de reconèixer, a més d’haver estat pionera a l’Estat, l’eficaç empatia del personatge i la valentia artística demostrada amb reptes solitaris com De Pe a Pa, Giulietta, Hatzàrdia i ara aquesta intel·ligent revisitació de l’epopeia homèrica. A Penèlope la pallassa juga amb l’espai, el temps i el simbolisme i contrasimbolisme dels continguts. La Plana té un magnífic territori per recórrer i el seu caràcter d’esponja vaticina el millor.

Jordi Jané, Avui, 30 Abril 2010



Si Penèlope, l’esposa d’Ulisses, ha estat sempre eclipsada per la fama del seu home, a Penèlope és ella la gran heroïna, la dona que mou els fils - literalment - de la guerra de Troia i la lúcida estratega que suggereix la construcció d’un cavall de fusta per fer caure la llegendària ciutat. L’hàbil joc amb el públic o escenes com la de la batalla rere els murs de la ciutat assetjada certifiquen el carisma de Plana i l’innegable interès de la proposta. Pepa Plana mima el detall.

Came Tierz, Time Out, 06 Maig 2010



Penélope es un prodigio de mímica delicada y sarcástica, de complicidad con el público y de introspección de la artista con su trabajo creativo, de realismo ­la vida física de objetos y utensilios - y fantasía - los pocos y muy efectivos números de ilusionismo. Con su nariz roja de payasa Pepa Plana reivindica el humor inteligente en el que cada sonrisa va acompañada de una reflexión.

Antonio J. Navarro, Guía del Ocio, 07 Maig 2010

Descarregueu (pdf) Aquí