| Agafeu
una pallassa, de nom Pepa Plana, i feu-la esperar el retorn d’un
marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra.
Doneu-li, com a distracció, una màquina de cosir
i el fil suficient per que cosint pugui oblidar les seves penes
i ens faci a nosaltres oblidar de pas les nostres. Doncs bé:
el resultat és un entremaliat remake de la Guerra de Troia,
amb les seves naus, les seves ciutadelles, els seus heroics guerrers
i, com no, el molt famós cavall que va donar la victòria
a les tropes d’Ulisses.
Mercedes
Abad |
|
|
| Pallassa |
Pepa
Plana |
| Assessorament
Màgia |
Màgic
Lari |
| Música
Original |
Lluís
Cartes |
| Vestuari |
Rosa
Solé |
| Il.luminació |
Jordi
Longueras |
| Atretzzo |
Oriol
Blanchar i Xavier Garcia |
| Fotografia |
Joan
Sánchez |
| Producció |
La
Vaca Flaca |
| Ajudant
de Direcció |
Aina
Tur |
| Adaptació
Pallassa |
Joan
Busquets |
| Idea
Original |
Pepa
Plana |
| Direcció |
NOLA
RAE |
| La
premsa ha dit: |
|
Ahí
está Pepa Plana, aunque aún no la veamos, la payasa
de corazón púrpura y grandes zapatones, que comienza
a conquistarnos, aun antes de que la luz se encienda, con un
solo suspiro. Y sí, es imposible no dejarse conquistar
por ella, no terminar absolutamente entregado a su enorme poder
comunicativo, ante su brillante capacidad para medir los tiempos
de los gags, saber escuchar el latido de la sala y hacer que
el espectáculo respire acompasado con él.
|
| Joaquín
Melguizo, Heraldo de Aragón, 5 Desembre 2009. |
Si l'entrenador dels
All Blacks, arribés a veure Pepa Plana en acció
la fitxaria ipso facto. Coneguda per la seva capacitat
de transformar-se en diversos personatges simplement variant
el gest, l’actriu porta aquesta habilitat camaleònica
fins a l’extrem a Penèlope. Pepa és la
pallassa menuda i coqueta, però també és
la Penèlope que es rebel·la contra el destí que
li va assignar Homer.
|
| Gemma
Tramullas, El Periódico, 30 Abril 2010 |
|
Hi ha en aquest espectacle
un munt d'idees brillants, originals i aparentment senzilles,
però hi ha també molta feina i, sobretot, hi ha
el talent de Pepa Plana, una pallassa tendra i entremaliada
que ens ofereix la versió més divertida del viatge
d'Ulisses, però també de l'espera de Penèlope,
que s'hagi fet mai. Gran Pepa Plana.
|
| Dani
Chicano, El Punt, 13 Abril 2010 |
|
A Pepa Plana se li
ha de reconèixer, a més d’haver estat pionera
a l’Estat, l’eficaç empatia del personatge
i la valentia artística demostrada amb reptes solitaris
com De Pe a Pa, Giulietta, Hatzàrdia
i ara aquesta intel·ligent revisitació de l’epopeia
homèrica. A Penèlope la pallassa juga
amb l’espai, el temps i el simbolisme i contrasimbolisme
dels continguts. La Plana té un magnífic territori
per recórrer i el seu caràcter d’esponja
vaticina el millor.
|
| Jordi
Jané, Avui, 30 Abril 2010 |
|
Si Penèlope,
l’esposa d’Ulisses, ha estat sempre eclipsada per
la fama del seu home, a Penèlope és ella
la gran heroïna, la dona que mou els fils - literalment
- de la guerra de Troia i la lúcida estratega que suggereix
la construcció d’un cavall de fusta per fer caure
la llegendària ciutat. L’hàbil joc amb el
públic o escenes com la de la batalla rere els murs de
la ciutat assetjada certifiquen el carisma de Plana i l’innegable
interès de la proposta. Pepa Plana mima el detall.
|
| Came
Tierz, Time Out, 06 Maig 2010 |
|
Penélope
es un prodigio de mímica delicada y sarcástica,
de complicidad con el público y de introspección
de la artista con su trabajo creativo, de realismo la vida
física de objetos y utensilios - y fantasía -
los pocos y muy efectivos números de ilusionismo. Con
su nariz roja de payasa Pepa Plana reivindica el humor inteligente
en el que cada sonrisa va acompañada de una reflexión.
|
| Antonio
J. Navarro, Guía del Ocio, 07 Maig 2010 |
Descarregueu
(pdf) Aquí
|
|